Enric Taltavull arquitecte i urbanista

Publicidad

L’arquitectura sense ús mor. Recordem la definició clàssica d’aquesta art: firmitas, utilitas, venustas, segons Vitrubio. L’ús (utilitas) és un tret fonamental que la fa diferent de l’escultura o altres produccions artístiques. La imatge dels vells edificis abandonats produeix una certa angoixa, una tensió que podia arribar a la voluptuositat per a romàntics com John Ruskin (1819-1900) qui va dir que la restauració és una falsificació, un engany, ja que no es pot modificar el que ha estat una gran obra d’arquitectura. Prefereix deixar-ho com està, la ruïna com a monument, tot al contrari del seu contemporani Violet Le Duc, notable mestre de la restauració.

Pensem la quantitat d’elements arquitectònics abandonats, al camp de Menorca. La ruïna d’alguns d’ells ens transporta també a aquest paisatge romàntic de pedres abandonades. La recuperació dels camins tradicionals, però, com el camí de cavalls, dóna un nou protagonisme a tots aquests edificis que poden fer resguard a qui vol endinsar-se pel paisatge de Menorca. Entre altres edificis més desemparats, els fars han perdut una part del seu ús, els habitatges són buits. També es poden destinar a difondre el patrimoni natural, acollint centres d’interpretació, o camps d’aprenentatge, com és una part de l’edifici del far de Cavalleria, en vies de restauració per una iniciativa de la Conselleria de Medi Ambient, gestionada per la Conselleria de Educació i Cultura, que hem tingut l’oportunitat de projectar, conjuntament amb l’arquitecte Virginia Pallarés.

El nou ús farà reviure l’edifici i el seu perfil clar, amb la torre central, serà de nou una fita a on passin coses i la gent hi entri. La seva posició preeminent a un indret totalment esquerp, i sense contacte amb la urbanització del territori, requereix crear una estructura autònoma, sense dependre de cap escomesa de serveis, amb el màxim estalvi de recu rsos: plaques fotovoltaiques muntades a l’esquena de claraboies que donen llum natural, una bona ventilació i aïllament tèrmic per evitar despeses de condicionament d’aire, recollida d’aigües de pluja i una gestió de les deixalles i aigües brutes molt acurada. Totes les instal·lacions queden integrades sense alterar les façanes ni l’exterior. Pel que fa al magnífic entorn, no aparcar al recinte, com determina el Pla Especial de l’ANEI. És un organisme autosuficient, que torna a reviure i servirà per donar una millor comprensió del territori a on està emplaçat.

Molts edificis en ruïna poden donar suport a activitats similars i es pot continuar el criteri de rehabilitar magnífiques estructures construïdes en temps passat, amb criteris d’autosuficiència i sostenibilitat, perllongant la vida del patrimoni arquitectònic que hem conservat de diferents intervencions i usos, no solament els fars, també construccions rurals o fins i tot militars que poden seguir com a ruïna, així ho voldria Ruskin, però també poden ésser restaurades, ho aprovaria Violet Le Duc: ells son els contradictoris pares de la restauració moderna.

Els criteris d’intervenció arquitectònica poden ésser totalment respectuosos, com al far de Cavalleria, un edifici catalogat amb façana protegida. Però altres opcions més valentes també són admissibles. La modificació del volum original al centre d’interpretació del Cabo Peñas, vegeu la fotografia amb un magnífic mirador perimetral a la planta primera, és una solució intel·ligent, respectant la part més sòlida de l’arquitectura antiga i afegint un vistós gra d’arena modern, el volum prismàtic que renova l’edifici.