Publicidad

Autofitxa Em dic Tóbal Camps Florit, tenc 49 anys, estic casat amb na Margarita Pons i tenim tres fills, en Josep que té 21 anys, na Irene que en té 18 i na Margarita que en té 17.

LL. Pons Maó

L’afició als cavalls li neix des que era petit?

Sempre m’han agradat, de jovenet els diumenges capvespre anava a ajudar a ses Fonts Rodones de Baix per poder qualcar amb el seu cavall una estona.

I quan es decideix crear el club?

Cap el 1981 amb el meu germà Germán vam començar a tenir cavalls propis. Al començament Joan Pons i Toni Marquès em van servir d’exemple. El 1992 es va formalitzar com sa Roqueta i es va convertir en club esportiu amb el permís de nucli zoològic que es requereix. Li vam posar de nom sa Roqueta perquè era s’estància de mon pare que ell havia explotat com a galliner.

Quants cavalls tenen ara i quines atencions diàries requereixen?

74 caps equins, comptant poltres i dos ponis, alguns són nostres i altres són de gent que els té aquí per comoditat o necessitat. Cada dia donam menjar tres vegades a tots, és millor per a la seva digestió i evitar còlics. Els alimentem amb pinso i alfals i el vespre també els donam herba seca.

Tots són de raça menorquina?

Quasi tots, de fet segur que més d’un 90 per cent dels cavalls que tenim ho són. El cavall de raça menorquina agrada molt, també a fora, si bé primer el trobaven una mica de sang calenta, com es sol dir, ara amb sa doma és un cavall molt ideal. Noltros ens dediquem principalment a fer espectacles de doma i també a anar a ses festes de poble.

El club també funciona com a escola, quines són les primeres ensenyances?

Primer de tot ensenyem a menar el cavall, a saber com manejar-lo i aturar-lo. També és molt important la postura del genet i a partir d’aquí se’ls ensenya distintes feines i exercicis propis del cavall i propis del cavall menorquí, com es bot.

Quin perfil tenen els alumnes, es té en compte la seva personalitat a l’hora de donar-los un o altre tipus de cavall?

Hi ha de tot i de totes les edats. Predominen els adolescents, d’entre 12 i fins a 25 anys, i crida l’atenció especialment la quantitat d’al·lotes que vénen, fa uns anys no era així sinó al contrari. Sobretot al principi si veim que un alumne és nerviós o té por procuram donar-li un cavall tranquil, però amb el temps poden manejar qualsevol cavall. No són pocs els que vénen que no en tenen gens de por.

Manegen sempre el mateix cavall o van canviant?

Cada cinc o sis classes canvien de cavall, d’aquesta manera evitem que agafin vicis amb un cavall determinat i que vagin provant distints amb distints caràcters.

Des del club emprenen molts viatges diversos, quines són les principals destinacions?

Cada any feim fins a una dotzena de sortides amb 8 o 12 cavalls. Des de fa tretze anys anem a Lorca, també hem anat a Milà dues vegades, Toulousse, Cambrils, a Madrid moltes vegades i també Andalusia, ara hi tornem per sa Fira Equisur de Jerez, ens fa molta il·lusió. També hi assisteixen l’Associació de Cavalls de Raça Menorquina i el Consell. Ens ho passem bé i veim altres formes de fer.