Escena. Una obra diferent que no deixa de banda la comèdia que es ba

Publicidad

La companyia catalana porta fins a Maó la seva darrera obra, un thriller que barreja l’humor amb el terror, l’emoció amb la bogeria, tota una sorpresa

ll. pons Maó

Míriam Iscla és una de les cinc components de T de Teatre que va respondre a aquesta entrevista.

Actriu, guionista, directora, productora, s’ha de fer de tot en aquesta vida?

Sí, sí, s’ha de fer de tot i poder escriure i dirigir és tenir molta sort. L’oportunitat de poder estar en l’escriptura i en la coordinació de guions durant setanta capítols d’una sèrie televisiva et dóna una escola gratuïta i uns coneixements alhora d’escriure que suposen un bagatge important. Però pel que he estudiat és per ser actriu i crec que és pel que tinc capacitat.

Conti una vegada més què és T de Teatre i com van ser els orígens.

Vàrem començar amb T de Teatre amb moltes ganes de treballar, disposades a fer de tot, en lloc d’esperar que la feina ens vingués a buscar vàrem ser nosaltres mateixes les que ens buscàrem la feina i muntàrem la companyia. I una mica d’aquí també ve la diversitat de papers, cadascuna de nosaltres en algun moment hem escrit o fet d’ajudant de direcció. Forma part de la nostra filosofia, de tenir que tirar de la pròpia creativitat per explicar històries a dalt de l’escenari i és el que en definitiva ens ha obert aquest ampli ventall a totes nosaltres. Fa disset anys que vàrem començar les cinc i ens uneix una forta amistat. T de Teatre té un estil propi, un tipus d’humor molt directe al públic, sense quarta paret, amb històries molt quotidianes.

I ara anuncien un gran canvi amb “Com pot ser que t’estimi tant”, quines sorpreses ens deparen?

Venim amb una obra que no segueix l’estructura que havíem fet fins ara, és un moment de canvi en què hem fet una aposta per un altre llenguatge simplement per obrir portes noves perquè creiem que és important per l’evolució de la companyia. Tot i ser una obra d’humor no és un humor directe, no es parla mai al públic, és una obra de teatre, té un inici un nus i un desenllaç. Som sis dones en una espècie de thriller barrejat amb comèdia, emoció i molta bogeria. És una obra amb una arquitectura teatral ben definida tant en el text com amb la interpretació, també a nivell d’escenografia, hi ha moltes sorpreses. Mantenim el punt de bogeria que hem tingut sempre, un punt de joc dalt l’escenari i d’humor.

També s’estrenen amb un nou autor, el que acceptà el repte del canvi. Com han treballat amb Javier Daulte?

Daulte, aquest director argentí, és realment un “loco” divertit, un “loco” que juga molt, ha treballat de veritat perquè la mateixa bestiesa faixi riure. Nosaltres tot d’una vam dir quina por quina por i després ha estat molt xulo, coincidim en dir que és un gust fer alguna cosa tant diferent per una banda i tant T de Teatre per l’altra, la gent també vol veure’ns fer altres coses. Hi ha un primer moment de sorpresa i després la gent entra a jugar i gaudir d’aquesta obra

T de Teatre està compost de cinc components, cinc dones, i en aquesta obra es presenten sis personatges...

Si, són sis personatges i la gent pensa qui deu ser la sisena? T de Teatre sempre són cinc... ho deixam una mica en el misteri perquè la gent descobreixi veient l’obra aquest nou personatge a veure qui és. Penso que està bé anar a l’obra estant ben pur, disposat a ser sorprès amb tot. A nivell personal et puc dir que és un divertiment molt xulo de fer.

En definitiva, és una història d’amor o d’odi?

Són en realitat sis històries de gent que estima molt, hi ha diferents tipus d’amor: amor de parella, amor d’amistat, amor entre germanes, amors perduts, amors que traspassen fronteres i acaben sent odi, i alguns sobrespassen l’odi i tornen altra vegada a l’amor. El títol “Com pot ser que t’estimi tant” implica fins a quin punt es pot arribar a estimar i en què es pot transformar un amor desmesurat. Cada personatge a la fi té la seva història, a vegades molt crua i a vegades molt divertida. Curiosament el personatge que viu experiències molt greus és el que fa riure més.

No és la primera vegada que T de Teatre actua a Menorca, què s’ha de dir al públic d’aquesta nova obra?

A Menorca tenim ja un públic que sap qui som. Hem vingut a Maó i a Ciutadella amb tots els nostres espectacles de T de Teatre, des del primer a l’any 1992 amb “Els petits contes misògins” a Ciutadella, hem vingut també amb “Homes” i amb “Criatures”, i després amb “15” hem estat a Maó. Ara venim amb una nova proposta a jugar amb una altra cosa realment divertida que enganxa, que segur que agradarà, és com una pel·li alhora de veure-la, a mi m’agrada molt fer-la i m’agradaria molt veure-la! però no puc si no baix de l’escenari..

Així que ja ho saben, demà i dissabte a partir de les 21 hores al Teatre Principal.