Publicidad

Alba Sintes Calafat. Ballarina i propietària d’Alba Estudi de Dansa

Maria Solá Maó

¿Quan es va introduir en el món de la dansa?

Vaig començar a ballar molt petita, amb només quatre anys, a l’escola de Carol Camps. Posteriorment vaig seguir amb Susana Sánchez fins que l’any 1996 ella va deixar l’escola i jo la vaig continuar.

Amb només 19 anys ja era propietària d’una acadèmia de dansa...

Si, no sabia si marxar a Barcelona o quedar-me a Menorca. No sé com però vaig tirar cap a endavant i aquí estic, després de 13 anys. La primera funció que vam fer van sortir a l’escenari 25 persones mentre que a la darrera érem 180 persones ballant.

Tretze anys després, quina valoració fa d’aquella decisió?

Els camins d’un ballarí són dos: dedicar-te professionalment a ballar amb una companyia o dedicar-te a l’ensenyament. Jo vaig escollir la segona opció i no la canviaria, no em veig en cap moment canviant els meus plans. L’ensenyament em dóna molt tot, aprens molt de la gent i, per altra banda, em continuo formant.

Quantes hores diàries balla avui per avui?

Més o menys vuit hores diàries. És una feina física i el teu cos s’acostuma. Tot i així hi ha dies que arribes a casa realment esgotada.

Quins estils es poden aprendre a la seva escola?

Des de dansa clàssica, claqué, dansa contemporània, flamenc, i funky-hip hop, que és la classe que atreu més gent.

Suposo que la majoria dels seus alumnes són dones. Els homes no s’animen a ballar?

Sempre és més difícil trobar homes que ballin però n’hi ha molts. A Menorca, de la mateixa manera que ha altres llocs petits, s’etiqueta a la gent i, per tant, hi ha molts ­al·lots que ballarien i que es retenen pel que poden dir.

Ha crescut l’interès dels menorquins per la dansa?

Sí, de cada vegada hi ha més gent interessada. A més des de la nostra escola sempre hem intentat apropar la gent de l’Illa a veure dansa, ja que tenen poques oportunitats. Per això organitzem actes com les III Jornades Internacionals de Dansa, que es duran a terme la setmana pròxima, i convidem professores de fora que vénen a fer cursets.

Programes de televisió com “Fama” contribueixen a incrementar l’interès de la gent?

S’ha de tenir en compte que “Fama” és un reality show. Hi ha molta gent que li agrada el programa i s’anima a matricular-se a l’escoles. Tot i així, el que mostren no és del tot real.

A més de dedicar-se a l’ensenyament, Alba Estudi de Dansa duu a terme produccions pròpies?

Sí, cada any intento fer una producció pròpia amb qualque professor de fora que hagi fet feina amb jo. És important que els alumnes tinguin l’oportunitat de ballar sobre l’escenari amb ballarins professionals.

De tots els joves que practiquen dansa, quants s’acaben dedicant professionalment?

N’hi ha pocs i aquí, per el fet d’estar a una illa, encara és més difícil. Tal vegada de cent alumnes te’n pot sortir un o dos que s’hi vulguin dedicar professionalment.