Ll. Pons

Publicidad

A l’aparcament de Ses Vinyes llueixen unes joves i tendres alzines acabades de sembrar. Una bona notícia, sempre alegra la vista i obre els pulmons el fet que es sembri vegetació dins la ciutat. Però per contrapartida s’havien mort, i podrit, els exemplars de “populus migra”, més coneguts com a polls, o “chopos” en castellà. No era la primera vegada, aquests arbres no prenen bé en el nostre ambient i al cap d’uns anys s’han de substituir. Morts. Podrits.

Sis operaris, una setmana de feina, camions, grues, canvi del sistema de reg, forats nous, preparar terra nova, arbres arrabassats... i tot per no haver tingut en compte que l’espècie que s’hi sembrava no s’adapta bé a l’entorn i que la seva vida és curta i fràgil.

L’excusa del cost dels arbres ja deixa d’existir si s’assumeix la despesa de replantar contínuament els arbres que es perden.

En general patim d’una mancança de vegetació en el nostre àmbit urbà, falten molts arbres, falten també jardins i flors que llueixin a cada estació. Algunes rotondes fa pena veure-les, quan amb un sol ullastre altres resulten polides.

La qualitat de vida a la ciutat millora quan es tenyeix de verd i de mil colors. Però cal escoltar els savis i els experimentats que coneixen què és el que s’ha de sembrar. I s’ha de comptar amb un equip humà suficient per cuidar-ho tot. Amb més vegetació l’àmbit urbà es torna més humà.