Publicidad

Joana Pons. veu del grup “Joana Pons i ses guitarres”

maria solá Maó

Quan va començar el seu interès per la música?

Vaig començar a interessar-me per la música quasi bé abans de rallar ja que la meva mare era molt cantadora i el meu germà gran sonava la guitarra així que quan ens reuníem sempre cantàvem. Així es pot dir que el gust per la música em ve de família.

Tot i així la primera vegada que va pujar a un escenari ja estava casada i amb fills ¿no és així?

Sí, el més habitual és que la gent comenci de jove però jo ja tenia trenta i pico d’anys quan vaig pujar sobre un escenari. El primer dia que vaig actuar va ser a la plaça principal d’Alaior i hi havia una gentada, no hi cabia ni una agulla i a jo em tremolaven les cames.

Sembla que li va agradar perquè des de llavors no ha aturat de actuar...

Si, la veritat és que ens van aplaudir molt i vam continuar. El millor dels nostres concerts és que la gent canta amb nosaltres, són cançons nostres, de tothom i és important que les actuacions siguin participatives. Jo em considero pagada en el moment en que veig que la gent rep la nostra música amb el mateix carinyo que li tinc jo.

Sempre ha comptat amb el suport de la seva família?

Si, mai he tingut problemes en aquest sentit. Jo no ho he enfocat mai cap a on ho enfocaria una al·loteta jove que tal vegada presumeix més. Jo vaig a cantar, m’ho passo bé i si puc anar avui més afavorida que demà millor però mai he anat a exhibir-me.

Quan va sorgir “Joana Pons i ses guitarres”?

El proper mes de setembre farà 19 anys que anem junts. Amb el anys la gent, a més de conèixer-mos, ens estima. Jo cant tal i com em surt, ho faig per intuïció i em dóna la sensació de que el públic ho rep d’aquesta manera.

La música de l’Illa és l’eix principal del seu repertori...

Si, tot i que quan vam començar fèiem també boleros, durant molt d’anys ens hem centrat en la música menorquina. Ara probablement tornarem a introduir música sudamericana, mexicana. Fet i fet ara vas pel carrer i hi ha gent de tot el món.

“Joana Pons i ses guitarres” ha editat diversos treballs discogràfics. ¿Quan va començar aquesta aventura?

El primer disc que va sortir al carrer es titulava “Passejant per Son Pons”, va agradar molt i es va vendre molt bé a l’Illa. Després va venir “A prop de la mar”, “Cançons de Menorca”, “Ca meva, ca vostra”, “S’encant d’una Illa”, “Cançons de mar i d’amor”, “Influències”, “Joana Pons canta las dudas del viento” i, finalment, fa dos anys vam editar una gravació en directe que es va dur a terme al Teatre Principal, un treball anomenat “17 anys de cançons”.

També heu recorregut diversos llocs de la geografia espanyola...

Si, hem actuat en diferents punts de Mallorca, a Catalunya van participar en la Trobada de Cançons i Havaneres de Calella de Palafrugell, on vaig ser la primera dona espanyola que pujava a l’escenari. També hem actuat a Madrid, Valladolid, Sòria o Zamora, entre altres.

Per quant de temps tindrem “Joana Pons i ses guitarres”?

Jo voldria saber-me retirar sense que el públic m’hagués d’envelar al carrer. No pas cap pena per cantar i m’agradaria que m’ho deixessin fer uns anys més, perquè m’ho pas “pipa”.