Ja és cosa sabuda que l’Hospital Mateu Orfila no poc cobrir totes les places de metges especialistes i també que, com pacients, canviam amb massa freqüència de metge. També sabem que això és degut a moltes causes i que de fet és un mal crònic que ve de molt temps enrere, però ara amb la escassesa general de metges que es registra per tot l’Estat el problema s’està aguditzant.br>br>En el diari El País de 12 de gener he trobat tres pàgines dedicades a l’acossament laboral o mobbing que són ben reveladores. En aquest diari s’assenyalava que hi ha empresaris i caps de personal tòxics i que són dolents per a la salut dels seus treballadors.br>br>En el diari Menorca de dia 21 de febrer vaig poder llegir un valent escrit de CC.OO. en el qual es denunciava l’acossament laboral a la sanitat pública.br>br>Quants de metges especialistes han marxat de Menorca perquè han patit acossament d’alguns caps de servei o de companys de feina? Són molts més dels que ens pensam, però la majoria dels afectats ha callat o calla, no ho denuncia i quan estan cansats i cremats, atès que actualment quasi es pot triar l’hospital per anar a treballar a qualsevol lloc, marxen.br>br>Què han fet o fan els gerents i els equips directius de la sanitat pública de Menorca tant que siguin del PP com el PSOE? Poca cosa, quasi sempre han mirat cap a una altra banda. Són càrrecs polítics per quatre anys i no es volen ficar en problemes personals que necessitarien d’una direcció professional, amb coneixements de gestió de personal i amb molt més recolzament jurídic del que disposen actualment. El problema els desborda.br>br>Que fa la Conselleria de Salut i Consum del Govern Balear davant aquest problema? Res. Potser a la Conselleria tant que sigui del PP com del PSOE li ha anat o li va bé que a Menorca, Eivissa i Formentera les places de metges quedin sense cobrir. Així té una part important del seu pressupost inicial que es pot tornar a dedicar a altres coses i seria interessant investigar en quina illa acaba la despesa.br>br>No escric per queixar-me, el que passa és que els que al cap i a la fi patim aquesta deixadesa som els malalts de Menorca i els menorquins i menorquines en general perquè la majoria sabem que si no hi esteim algun dia també estarem malalts.br>br>Però si la sanitat ens atén amb retard i, a més a més, patim canvis continus de metges a Menorca per la seva escassa població no tenim una sanitat privada forta i hem d’anar també a fora de l’illa com els metges que no poden aguantar l’acossament. br>br>Però en el nostre cas hi ha un agreujant: nosaltres ja ens trobam malalts i molts de nosaltres es troben amb falta de coneixements sobre la sanitat de la península, amb manca de doblers o que no podem deixar la feina. O sigui que el dret a la salut no és igual a la península, a Mallorca i a les illes més petites. A Móstoles si tenen problemes acudeixen a Madrid. Amb una hora hi poden arribar, però a Menorca ho tenim moltíssim més difícil.br>br>Per tot això crec que el problema de l’acossament a la sanitat pública posa de relleu que els hospitals es troben mancats de una direcció professional independent de la política de partits que disposi del recolçament jurídic adient per poder actuar sobre el problema. Però si això és necessari per tot arreu del món, en el cas de Menorca, una illa amb poca població amb una sanitat privada poc desenvolupada, pot arribar a ser un veritable problema de supervivència.br>br>Marc Genestarbr>br>Ciutadellabr>br>