Gerard Quevedo

Publicidad

A començaments dels anys 70, vaig fer el meu primer viatge a Mallorca, i a diverses de les excursions programades que vam contractar, ens hi vam trobar unes turistes canàries. Una de les persones que venia amb jo em va dir “ha de ser ben curiós de ser d’una illa i trobar-te en una altra”. I és que ara fa més de 35 anys, les illes eren com a puntets aïllats en el mapa. Ho comentava, recentment, l’historiador ciutadellenc Miquel Àngel Casasnovas: als illencs els costa, fins i tot, tenir consciència de pertinença a un arxipèlag, de ser, per exemple balears; els menorquins són menorquins i punt.

Però, en els darrers temps, les coses estan canviant. Les illes intenten deixar de ser aïllades per definició i miren d’unir-se, ja sigui per organitzar uns jocs esportius, o bé per compartir experiències sobre les problemàtiques que comporta la biodiversitat i afrontar juntes reptes com el del desenvolupament sostenible. El Congrés d’Illes Reserves de la Biosfera, celebrat aquests dies a Menorca, ha estat, en aquest sentit, un exemple ben clar i esperançador. A la vegada que els congressistes han pogut admirar les riqueses naturals de l’Illa i el seu manteniment.