Aramburu. Analitzà ahir la problemàtica de la immigració

Publicidad

L’expert va pronunciar ahir una conferència sota el títol “Convivència i espais públics”, que reuní un nombrós públic a la Sala d’Actes de l’Ajuntament de Maó

MARIA SOLÁ

Maó

Convivència i espais públics”. Sota aquest títol l’antropòleg Mikel Aramburu va desenvolupar ahir a l’Ajuntament de Maó una reflexió sobre l’ús social de l’espai públic, així com un anàlisi al voltant de la problemàtica de la immigració. Abans d’iniciar la conferència, que va ser seguida per un nombrós públic, l’expert va realitzar un petit encontre amb els mitjans de comunicació.

- Convivència i espais públics. ¿Són dos conceptes enfrontats?

- L’espai públic és un espai de convivència però aquesta és molt fràgil, sempre es troba en crisi. De fet, la idea de crisi es quasi consubstancial a la idea de convivència o d’espai públic. El que passa és que les crisis són també una oportunitat per canviar relacions, visions, identitats. Llavors no hem de veure les crisi només com a problemes sinó també com a oportunitats de canvi.

- Quin paper juga la immigració en aquest sentit?

- La idea fonamental és que, en general, l’espai social està perdent funcions com a lloc de sociabilitat. El temps de lleure es desenvolupa més aviat en l’àmbit domèstic o en espais de consum, com bars, restaurants o centres comercials. La immigració, pel contrari, fa un ús molt intensiu i sociable de l’espai públic. Això ho hem de veure com una revitalització de l’espai públic.

- Però la convivència pot generar problemes?

- Si, evidentment. Però molts problemes provenen de la pròpia percepció. Els problemes no venen donats pels que facin els immigrants sinó per la percepció que hi hagi o de la inquietud al voltant de la presència pública

- Llavors, el respecte i la tolerància són fonamentals.

- Sí. Hem de tenir en compte que parlam d’un fenomen que ha estat molt ràpid i això, lògicament, genera un cert neguit. Segurament, amb el temps i si els processos d’integració social funcionen bé, veurem la immigració amb més naturalitat.

- Què es pot fer des de les administracions per a que tots aquests elements quallin de la millor manera possible?

- Tot el que passa als espais públics està molt relacionat també amb temes d’equitat i de justícia social. Això repercuteix també en un major nivell de qualitat de vida. Llavors tot el que es faci en aquest sentit tindrà un reflex segur sobre la convivència.

- Fins a quin punt la integració suposa una desculturalització de les poblacions immigrants?

- Moltes vegades es fa servir el concepte de la integració com una assimilació, tot i que no és el sentit original de la paraula que es refereix més aviat a processos socioeconòmics. Totes les cultures són dinàmiques, la nostra també, llavors suposo que el que passarà en un futur és que hi haurà moltes hibridacions.

- Quins són els temes claus de la immigració actualment?

- Avui dia la qüestió principal és que la immigració obeeix a una necessitat de mà d’obra no qualificada. Hi ha hagut uns anys de bonança econòmica que han permès una integració laboral molt ràpida i fluïda però això no serà sempre així. La immigració ha generat plusvàlues privades en el sectors empresarials i això, per via dels impostos, hauria de repercutir en polítiques socials més potents per amortir els efectes negatius d’un estancament econòmic. Espanya està a la cua en despesa social, som dels darrers de la classe i, en aquest sentit, hi ha molt de camí a fer.

- Hi ha qualque país que sigui un model a seguir a l’hora d’integrar els immigrants?

- Anglaterra, per exemple, ha treballat molt bé a l’hora de preveure els efectes negatius de la immigració. Tot i així, també han sorgit problemes d’integració, de desarrelament, entre d’altres. Hi ha altres països, com Canadà o Països Escandinaus, on la integració ha estat més ràpida i efectiva. Hi ha molts descendents d’immigrants que han aconseguit escalar posicions en l’estructura laboral. Són aquests països els que han sabut disposar de les eines d’integració més potents.

- Deixant la immigració de banda, quins altres problemes es plantejen actualment a l’hora de conviure?

- Vivim en una societat on hi ha molta fragmentació, per exemple, generacional. La joventut cada vegada és una etapa de la vida més dilatada i els joves es troben cada vegada amb més problemes a l’hora de trobar feina o d’accedir a un habitatge. A més, en general hi ha molta fragmentació social. El que passa és que, com ho vivim amb molta naturalitat, de vegades no ens adonem d’aquesta fragmentació tan fragmentada. Tot i així, el futur no es troba en aconseguir més homogeneïtat sinó en aprendre com viure i conviure en la diferència.