Per al públic. L’essència artística de Ramírez, Cuesta, Mulvany, Vegter i Diakov es podrà visitar

Publicidad

MERCÈ PONS

Alaior

els munts de sorra que fins fa uns dies omplien de forma monòtona la platja de Cala en Porter estan prenent una forma figurativa, la forma de cinc escultures de grans dimensions que presideixen de manera original les dunes de la urbanització.

Amb motiu de la primera trobada europea d’escultors de sorra, cinc escultors reconeguts mundialment es troben en el procés de creació d’aquestes obres inèdites. L’activitat s’inclou dins del Pla de Dinamització Turística d’Alaior i Cala en Porter i compta amb un pressupost de 20.000 euros. Van començar el dissabte dia 1 de setembre i tenen fins dijous dia 6 per elaborar les seves peces. Romandran exposades fins divendres dia 23. Els visitants que ahir observaren les escultures començaven a desxifrar quina seria l’obra final. Tot i així, “just estem començant a entreteixir el seu significat i l’encant de la peça”, apunta Sergi Ramírez, organitzador de l’activitat.

L’artista Montserrat Cuesta crea una obra en què un ésser es troba reclús en un espai íntim, rodejat de quatre o cinc figures més. L’objectiu és reflectir els sentiments i els estats d’ànim d’una persona, mitjançant un estil expressionista. “Es representa la soledat i l’autoexclusió d’un ésser ubicat en un espai aliè a qualsevol cercle humà. Rodejaré la figura central amb altres formes humanes que estaran separades del nucli escenogràfic i que il·lustraran l’entorn, més bé llunyà, de cada persona”, explica Cuesta. Aquestes figures secundàries estaran poc treballades per definir el significat de l’anonimat. Per la seva banda, Sergi Ramírez treballa l’al·legoria de l’aigua. Presideix l’escultura una jove que s’entretén en un canal d’aigua enmig del desert. La part posterior sobresurt per la perfecció artística, on s’està esculpint la cornucòpia o corn de l’abundància, tot embolcallat amb “esparadraps que donen la impressió d’estar mal lligats”, assenyala l’autor. La idea de l’artista és posar en qüestió si aquest símbol de la prosperitat i l’afluència es troba en cadascú de nosaltres o no. “També he volgut enfocar la temàtica del desert ja que el lloc on ens trobem propicia un apropament cap a aquest símbol”, afegeix. El seu estil es pot definir per la figuració simplificada i poc detallista fusionada amb el cos geomètric.

L’holandès Niels Vegter treballa a partir de l’abstracció, deixant les portes obertes a les màquines escultòriques. S’apropa majoritàriament a l’escultura pròpiament dita. Per altra banda, l’irlandès Fergus Mulvany destaca per l’esquematisme figuratiu molt proper al cubisme. A partir de triangles, cossos piramidals i línies orgàniques construeix formes poc detallades i alhora molt significatives. Cala en Porter també acull l’obra del rus Alexey Diakov qui, seguint un estil academicista, mostra el seu apropament al classicisme grec i romà. L’obra reflecteix la imatge d’un àngel que, fidel al detallisme, s’envoltarà amb diferents rostres a la part inferior de l’obra.

Els artistes es van mostrar molt satisfets de l’acceptació per part del públic, destacant que “molts menorquins ens han transmès que feia anys que no visitaven la platja però que després d’assabentar-se d’aquesta activitat no han pogut obviar el viatge per poder gaudir d’un art tan innovador”. A més han notat que malgrat que les escultures es troben en una zona freqüentada majoritàriament en hores de bany, “molta gent baixa per la nit a observar el resultat final de la jornada, i això ens omple d’orgull”, assenyalen.