Avui. Cardona encara canta, a un cor de jubilats de Ciutadella

Publicidad

La major part d’aquests tres decennis va actuar, sempre com a solista, a les ordres de Guillem Coll, una de les persones a qui més ha estimat, i amb qui va guanyar un premi al Real, de Madrid

GERARD QUEVEDO

Ciutadella

José Luis Cardona Coll (Ferreries 1947) és, molt probablement, un dels tenors menorquins de més bon color i timbre de veu. I això li venia de raça, ja que el seu pare era músic. Però ell va estudiar pintura i decoració i quan les circumstàncies de la vida van fer que estigués a punt d’entrar al cor del Liceu, va preferir quedar a Menorca, on tenia negoci muntat, a Ciutadella, i alguns dels seus familiars feien feina amb ell .

Ara, Cardona ha complert 60 anys i, recentment, ha celebrat els 30 de compromís personal i sempre desinteressat amb la música, amb el cant. D’aquests 30 anys, 28 els ha passat assajant i actuant a les ordres del ja traspassat senyor Guillem Coll, una de les persones a qui José Luis més ha estimat, “i de les que més he après”.

De tota manera, Cardona va començar a cantar, curiosament, a Barcelona. Corria l’any 1968 i ell es va traslladar a la Ciutat Comtal, on hi va fer tres anys, per tal d’estudiar el seu ofici. Vivia “de patrona”, ben damunt de la Casa de Menorca. Allà, a l’entitat menorquinista barcelonina, en l’etapa del president Catchot, van fundar una rondalla. “Cantàvem fandango menorquí, amb n’Ortega Monasterio i també ens acompanyava un cantant anomenat Manuel, que més tard va guanyar el festival d’Alaior. I vaig anar a escola amb en Jaume Ferrer, que era un tenor del Liceu”.

Quan va tornar a Ciutadella, en José María Anglada li va dir “has de venir a cantar a sa Capella”. Ell, primer, va voler anar a casa del senyor Gabriel Salord, per continuar els estudis de música i de cant, fins que, un bon dia, el senyor Guillem Coll va muntar un cor reduït, amb veus escollides, com en Joan Pons, na Juanita Coll,en Magí Pons, en Rafel “es Carenyo”, el mateix José Luis i d’altres. Van anar a Madrid, a competir al Teatro Real i es van endur el segon premi. “Quan vam interpretar el ‘Cant a Menorca’ –recorda Cardona–,el teatre se n´anava a baix”.

I, amb la Capella Davídica, on hi va cantar durant 28 anys, baix la direcció del senyor Guillem, van actuar per tota Menorca, i també a Palma, Eivissa, Barcelona, Madrid, Roma, l’estat de Florida, als USA. En Diego Monjo, director artístic del Teatre del Liceu, li va dir, per dues vegades, si volia fer les proves per entrar al cor del coliseu barceloní, però ell va optar per la feina i la família, i va quedar a Ciutadella.

Una altra de les facetes de José Luis Cardona com a cantant és la seva participació en sarsueles. En va interpretar 25 o 30, algunes d’elles amb el mestre Daviu o amb la soprano Rosa Maria Isàs, i recorda mol especialment “El anillo de hierro”, perquè va ser amb la que va debutar. Ell creu que “és una llàstima que es perdés l’afició” per l’anomenat “género chico” i està convençut que la mort prematura d’en Jaume Moll Marés, autèntic artífex de moltes d’aquelles representacions, hi va tenir molt a veure. I no hem d’oblidar les “7 Paraules”, “que les he fet un ‘ranxo’ d’anys”

Anècdotes

En 30 anys de música, José Luis Cardona en pot contar moltes, com quan, per dues vegades, –una al Teatro España, d’Alaior i l’altra al Casino 17 de Gener, de Ciutadella, amb “Luisa Fernanda”– es va quedar “en blanc” a mitja actuació, i va haver de demanar disculpes i continuar, entre els aplaudiments de suport del públic. O quan, sempre que anaven de viatge amb Fernando Rubió –una de les persones que més li ha agradat conèixer– abans de començar a dinar o sopar, el senyor Rubió el cercava a ell, es posava la mà en els pits i tots dos entonaven “Un senyor damunt un ruc”. O quan, finalment, després d’una representació de sarsuela al Teatre Principal de Maó, una senyora d’edat se li va atracar, li va dir que era el millor tenor que ella havia sentit mai i li va demanar que li signàs el programa de mà. “És l’única vegada que m’han demanat un autògraf”, assegura, rient, José Luis Cardona.

Tennis

Aquesta és l’altra gran passió del cantant i interiorista ferre-ciutadellenc. Ell ha estat, durant 13 anys, president del Club Tennis Ciutadella i l’esport de la xerxa i la raqueta l’ha fet viatjar, com la música, per tot el món, fins a les antípodes, ja que també li va “tocar” anar a Austràlia. Alguna vegada, ha associat ambdues coses, música i tennis, com quan va cantar en el casament d’Alberto Berasategui, com sempre, de franc.

Avui en dia, José Luis Cardona encara canta i exerceix de solista, en el Cor de l’Associació Democràtica de Jubilats de Ciutadella, baix la direcció de Rita Marquès. Amb aquesta agrupació coral també ha fet les seves sortides; fins i tot van anar a l’Argentina.

I és que en José Luis és un gran viatger. Li agrada la seva Illa i, podent iniciar altres tipus de vida, ha optat per quedar-s’hi. Però, un parell de vegades l’any, sense que hi hagi ni música i tennis pel mig, ell i la seva dona, Antònia, fan un desplaçament, per conèixer coses i paisatges nous. I com tampoc no manca mai, per Sant Joan, la fideuà que ell sol cuinar pels 350 comensals de Ciutadella Antiga.