Ferreria. El local conserva, entre altres peces, el fornal, l’enclusa i el sòl completament intacte,

molí. Aquesta indústria de la farina manté l’estructura inicial i es preveu la seva restauració

Publicidad

La ferreria de Josep Carretero i el molí de blat de Gabriel Pons, que ahir es van presentar a la gent des Mercadal, s’han convertit en béns d’interès cultural i patrimonial del nucli

M.P.

Molts cops la vida quotidiana d’una persona, amb els seus patiments i alegries, amb els estris i eines que utilitzava dia rere dia i els mil i un records que circulaven pel local on es desenvolupava la professió, es converteix en bé d’interès cultural i patrimonial de la població.

Aquest és el cas del ferrer mercadalenc Josep Carretero Servera i del moliner Gabriel Pons Melià. Dues vides afincades al carrer de Baix (el molí ja s’ubica al carrer Tramuntana però es la continuació del carrer de Baix) des Mercadal i que, gràcies a haver teixit dia rera dia trossets de tradició, avui han transcendit les barreres de l’essència professionalment parlant per convertir-se en punts de visita turística.

Ahir es va oferir al poble una visita per aquestes dues cotxeries arrelades a la tradició agrícola per tal de donar a conèixer dos dels tresors etnològics a través dels quals es pot arribar a traslladar la ment al segle passat. La idea de l’Ajuntament és possibilitar la visita guiada per tres zones primordials de la història des Mercadal: la ferreria, el molí de blat i l’aljub (aquest darrer encara no es troba en condicions per obrir-se al públic). Els altres dos locals ja es poden visitar. A la primera d’elles s’hi ha instal·lat uns focus de llum per tal que a través de les finestres que envolten la zona es pugui visualitzar el bagatge material que s’hi troba. Respecte al molí, actualment només es pot visitar en aquelles hores que l’Escola d’Art des Mercadal, situada a la part posterior de l’edifici, obre el taller. Així mateix l’Ajuntament preveu l’obertura diària dels locals durant unes hores determinades.

La gran quantitat d’estris penjats a la ferreria de Carretero, les nombroses còpies d’algunes de les eines, les rajoles antigues, el sòl conservat així com el ferrer el va deixar, la maquinària que de mica en mica va incloure per alleugerir el treball (un aparell de foradar, un de tallar ferro i un d’esmolar) a més a més de l’enclusa i el fornal tan acollidor a l’hivern i tan indesitjable a l’estiu i que encara conserva la mascara de quan Carretero hi treballà les seves darreres peces, fa ja més de vint anys, donen vida a un treball de col·lecció.

Per la seva banda, el molí o indústria de la farina de Gabriel Pons i del seu germà Antoni compta amb una complexa estructura que es preveu restaurar aviat. S’utilitzava un sistema de cilindres que funcionaven gairebé de manera automàtica. El molí es definia pel seu perfeccionament en el moment de l’aparició, cap a la meitat del segle passat. Disposa d’un tren per netejar el blat, diferents tipus de cilindres i torns centrífugs. Curiosament la museització d’aquesta feina d’emprimer compta amb una llibreta que constata quant de blat i farina es comprava i venia en aquesta fàbrica. Aquesta zona també reuneix una col·lecció d’eines del camp que ha dipositat el col·leccionista del municipi Sebastià Murillo.

Les dues seus etnològiques estan arropades amb una sèrie de fotografies deixant constància de com es desenvolupava la feina. L’Ajuntament s’ha encarregat de catalogar les peces i aviat es documentaran i es col·locaran uns plafons explicatius de les eines allà existents.

El batlle, Ramon Orfila, apuntà ahir, acompanyat d’una part del consistori municipal, que just saber que la ferreria perillava de quedar en l’oblit i d’assabentar-se que el molí podria vendre’s tan sols per la llenya que acull, es decidí a actuar ràpidament. D’aquesta manera, Sa Nostra va comprar totes les eines de la ferreria per un valor de 6.000 euros i el Consell va adquirir el molí i també el material per 12.000 euros. El lloguer dels dos locals ha anat a càrrec de l’Ajuntament per tal de possibilitar la museització en el lloc on s’ha desenvolupat l’activitat. Les recuperacions s’han inclòs dins el marc del Pla de Dinamització Turística des Mercadal i Fornells.