Cova de na Megaré. Es va descobrir fa uns anys quan a un xalet de Cala Blanca van fer un

Formacions. Bellesa de les coves en què no ha entrat l’home

Caramells. L’espeleòloga Natàlia Laínez amb una formació

Publicidad

L’equip d’investigació que ha estudiat les espectaculars cavitats subterrànies de la urbanització de Cala Blanca proposa a l’Ajuntament de Ciutadella una sèrie de mesures per protegir aquestes joies naturals

LAURA BAÑÓN

Ciutadella

L’estudi científic del conjunt de les Coves de Parella, al subsòl de Cala Blanca, ha tret de l’oblit un patrimoni natural i arqueològic que s’ha de conservar. El promotor del projecte ha estat l’Ajuntament de Ciutadella i es tracta del primer estudi amb rigor de la zona.

La directora de l’expedició, Mònica Zubillaga, afirma que s’han estudiat a fons 7 coves, tot i que hi ha coneixement de l’existència d’un total de 14.

En la memòria de la investigació lliurada al Consistori, l’equip científic fa una sèrie de propostes per conservar i protegir les cavitats, algunes de les quals han estat afectades per anys d’expoli indiscriminat i per la construcció de la urbanització al damunt. De fet, l’equip ha lliurat a l’Ajuntament la topografia completa de les cavitats subterrànies superposada al mapa de la urbanització. Aquest document serà utilitzat per l’Àrea d’Urbanisme a l’hora d’autoritzar llicències d’obra a la part de damunt de les coves.

Pere Arnau, espeleòleg de l’expedició, explica que una de les primeres propostes és que l’Ajuntament faci una neteja de residus i fems que al llarg dels anys s’han acumulat a l’interior. Explica que sa Cova de s’Aigo és de titularitat municipal i disposa d’una entrada de fàcil accés. La proposta dels científics és que es puguin organitzar visites didàctiques. De fet, el regidor de Cultura, Manuel Pons Muñoz, estudia un possible ús cultural. Aquesta idea ja va ser plantejada pels espeleòlegs Miquel Trias, Josep Màrquez i Josep Lluís Florit als anys 90. “L’ús didàctic o cultural pot ajudar a conservar millor la cova, a vetllar per a mantenir l’accés tancat i a sensibilitzar sobre la protecció”, comenta Arnau. D’altra banda, l’equip proposa que s’executi una investigació arqueològica a fons per catalogar i recuperar les restes ceràmiques i humanes. De fet, les coves amb indicis arqueològics són les de s’Aigo, des Màrmol i des Caramells. Zubillaga afirma que l’estudi pot confirmar l’ús que han tingut les cavitats d’ençà la prehistòria, en un entorn a Cala Blanca on hi ha les restes d’una naveta pretalaiòtica i d’un conjunt de coves. També hi ha el cas de sa Cova de na Rafalera, d’accés marítim i amb un petit llac interior, que podria haver estat utilitzada per l’abastiment d’aigua dolça. Abans de l’estudi, de les Coves de Parella només hi havia inventariades la de s’Aigo, des Màrmol, des Guarda i de sa Tauleta. El treball haurà servit també per a què la resta, entre elles l’espectacular Cova de na Megaré (nom que significa gran caverna en la mitologia grega), passin a formar part de l’inventari de béns protegits del municipi i del catàleg insular. La declaració de protecció és capital per a garantir la conservació. L’Administració, però, haurà de vetllar i trobar fórmules per conservar un patrimoni únic a Balears fins ara desconegut.

Descobriment d’un nou insecte