Pregó. Un nombrós públic va omplir tots i cadascun dels racons de la zona per tal de sentir i

Publicidad

El cirurgià alaiorenc Antoni Arias fou l’encarregat d’iniciar les festes de Sant Llorenç amb un pregó on va fusionar records, vivències i percepcions actuals i de futur

M.P.

Alaior

El pregó no és més que el preludi d’una olla de sentiments que tots tenim amagats”. Aquestes van ser les primers paraules que el pregoner de les festes de sant Llorenç, Antoni Arias Enrich va oferir a tots els alaiorencs i visitants.

Un multitudinari públic, ansiós i nerviós de veure començades les festes com també de poder assaborir el primer toc de fabiol, es va congregar al voltant de l’Avinguda Pare Huguet.

El llicenciat i doctorat en Medicina i Cirurgia per la Universitat Autònoma de Barcelona va compartir, de manera molt expressiva, les paraules que va adreçar al batlle en oferir-li l’oportunitat de ser el pregoner. “Em vaig quedar sorprès de l’oferta i li vaig demanar perquè jo, em va comentar que una persona d’Alaior que ha viscut temps fora pot aportar una visió de com veu avui Alaior i els canvis que hagi pogut observar, i me va convèncer”, assenyala. El pregoner va compartir amb tots els oients diferents vessants del poble fent al·lusió a les seves arrels alhora que una mirada des de la llunyania, recordant moments de la seva infància que li proporcionaren la passió de conèixer món, fins el descobriment de certs belleses externes. Va destacar també la riquesa de coneixements que es troba en el bressol del poble, “des de persones com el pintor Pere Pons, el poeta Ponç Pons o el cantant Simon Orfila fins poder gaudir de centres com Can Salort”, afegí. Arias va fer referència a la progressió solidària del poble i l’avenç en cohesió social, “s’han reduït les desigualtats econòmiques i socials, de sexe i de cultura, donant bona acollida als immigrants”. També va manifestar la seva opinió respecte la fisonomia, “s’han perdut oportunitats de millora”, indicà “però la direcció és la correcta”, afegeix. Finalment va voler anticipar quin seria el futur d’Alaior, dient que “jo voldria veure’n el progrés, en la part econòmica, partint de la premissa que ens hem de guanyar les garroves i deixar-ne pels altres, alhora que hem de millorar en tecnologies, fomentar el turisme i enaltir el patrimoni arqueològic”, comentà. Va acabar el discurs dient que “Alaior serà si Menorca aconsegueix ser”.

El so del tambor es va començar a sentir des de la llunyania, seguit de tota la comitiva de caixers. Era el moment que la junta rebés la bandera i l’aigua-ros per poder iniciar les festes segons els protocols. Arribà l’acte més esperat, que fou presidit per un silenci rotund gairebé impossible entre tanta multitud. La melodia del fabiol retronà amb força fent escarrufar la pell a més d’un present.

Per acabar l’acte, es va retre homenatge a la Creu Roja per agrair el treball desinteressat que desenvolupen pel bé del poble.