Es Pla. Els jocs d’enguany van ser espectaculars. L’any passat només es van encertar dues ensortill

Ensortilla. Antoni Bosch la col·locà i en va aconseguir dues

Publicidad

Excepcionals jocs des Pla, amb tretze cavallers que van encertar l’ensortilla i que van poder córrer millor que altres anys. La festa aprova amb bona nota el repte de la massificació

J.B.

Ciutadella

Han estat prop de 40 hores de festa intensa a Ciutadella, que avui deixen una ciutat exhaurida i emocionada. La temuda massificació, tot i el risc que representa, especialment als jocs des Pla, no fa perillar els valors de Sant Joan: l’experiència personal i col·lectiva de fer festa i la conservació de la tradició i dels protocols. Dissabte, el Caragol de Santa Clara va acabar a les 3 i la beguda a cas caixer senyor a les 5.15 de la matinada. Quatre hores després, el fabioler Juanlu Gelabert, recorria els carrers per tornar a formar la qualcada.

Ahir matí, 78 cavalls van participar a la qualcada, que sembla que cada any dóna més força als detalls que, siguin o no protocol·laris, es transmeten a la gent, que els pren amb passió. Els silencis davant de cas caixer senyor per sentir el toc de tambor i fabiol quan la qualcada passa a recollir el noble o l’abraçada d’aquest amb el cavaller de més edat en són alguns exemples. Durant els entrenaments as Pla, a Ses Voltes i a Santa Clara, els més joves van ser protagonistes. Josep Fedelich, de 9 anys acabats de fer, era el més jove. El de més edat, Siscu Galmés, de 78 anys, de Son Juaneda. El capvespre, el cavaller més gran va ser Diego Pons Marquès, de 79, de s’Aranjassa des Mercadal.

La junta de caixers d’aquests dos anys ha estat extraordinària. El caixer fadrí, Joan Fedelich; el caixer casat, Joan Ignasi Allès; els caixers pagesos, Pedro Marquès i Antoni Ramon; el caixer senyor, Luis de Olivar; i el caixer capellà, Bosco Faner, han mostrat una gran capacitat per fer festa. El fabioler Sebastià Salort ha tornat a ser un gran exemple de serietat festiva.

A la qualcada del capvespre hi van participar 109 cavalls, menys que els 126 que s’havien inscrit, una manca d’assistència que també es va donar el matí.

Els jocs des Pla

Van ser espectaculars i amb un resultat sensacional. Els cavallers van encertar 13 ensortilles, quan l’any passat només van ser dues. Antoni Bosch, de Son Àngel, va ser qui col·locà l’ensortilla, a no gaire alçada, i després en va aconseguir dues. Els premiats amb una cullereta de plata van ser: Antoni Bosch de Son Àngel (2); Llorenç Moll de Binimassó; Josep Ramon de ses Arenes de Dalt; Sebastià Taltavull de s’Almudaina; Cristòfol Marquès de Son Felip; Joan Ignasi Allès, caixer casat; Pere Marquès, de només 10 anys, de ses Casetes Velles; Damià Bosch, d’Alputze Nou; Cristòfol Fedelich de ses Coves; Rafel Caules de ses Mongetes Velles; Pedro Marquès de Santa Victòria; i Biel Marquès, fill del caixer pagès de Bini Canó. L’ambient as Pla va ser extraordinari, contínuament animat per la música de la Banda Municipal. Una de les anècdotes és que es van rompre dues astes. Una que portava Antoni Salord de Son Tica i que després de passar l’ensortilla tocà una persona i l’altra, portada per Josep Fedelich de Sant Sebastià, que es va trencar pel moviment del galop.

Passaven de les 10 de la nit quan es van començar a rompre les sis carotes. La majoria de les parelles estaven formades per pares i fills: Antoni Bosch i Antoni Bosch de Son Àngel; Pau Bosch i Sebastià Bosch de s’Almudaina; Antoni Salord de Son Catlar i Antoni Salord de Son Tica; Nofre Bonet i Nofre Bonet de Binigafull; i la parella formada per Llorenç Moll de Binimassó i Diego Marquès de s’Aranjassa. Les baralles per aconseguir un tros de carota és una de les imatges que no s’hauria de veure per Sant Joan. Van acabar amb l’espectacle de córrer abraçats, que, pel contrari, representa una de les imatges més atractives.

La pantalla gegant a la plaça del Born va comptar amb molt de públic, tot i que aquesta bona idea s’haurà de millorar en anys venidors. Els talls de publicitat i de l’informatiu d’IB3 no van agradar a la gent, com tampoc que no hi hagués so i que la música que es sentia no era la des Pla, sinó la dels bars del voltant de la plaça.

La festa es va anar menjant el temps de la nit i fins a la matinada, intensificant la sensació que Sant Joan s’acaba en el silenci del darrer toc.