CARAGOL DE SANTA CLARA. On els cavalls són més a tocar de la gent i els ciutadellencs els vol

Avellanes. El que va començar, ja fa molts anys, amb una galanteria dels bergants ciutadellencs cap

Publicidad

Tradicionalment, aquests caragols del vespre del Dissabte de Sant Joan, pels carrers estrets, havien estat els més íntims pels ciutadellencs, però, ara, és on més es nota la massificació

GERARD QUEVEDO

Ciutadella

Mentre els cavalls són a Sant Joan de Missa, la gent de Ciutadella que no s’ha desplaçat fins a l’ermita, passeja per sa Contramurada, on té lloc la “batalla” d’avellanes, un temps molt més suau i galant que ara. És també l’estona que aprofita la gent del poble per visitar les cases d’amics i coneguts, on són obsequiats amb dolces, pastissets, formatjades, gin amb llimonada i altres castes d’aliments i de begudes.

Quan es va fer de nit, sa qualcada va tornar a Ciutadella i va anar a córrer sa Plaça, tres vegades, de sa Plaça Nova a la de la Catedral i de la Catedral fins a sa Plaça Nova, amb tots els cavallers amb el cap descobert i la guindola a la mà, llevat des caixer senyor i sa capellana. Mentre, es fabioler, descavalcat, va fer sonar el tambor i es fabiol.

La nit festiva es va acabar amb el caragol de Santa Clara, Aquest havia estat sempre, tradicionalment, el més íntim per a la gent de Ciutadella, perquè es desenvolupa pels carrers més estrets i és on els cavallers estan més disposats a fer “entra” amb el cavall a les cases i finalitza cada volta amb una salutació a les monges, des del pati del monestir.

Avui dia, aquest caragol és, probablement, el més massificat, pel poc espai que hi ha per borinar-se, donada la gran quantitat de persones per centímetre quadrat que s’hi reuneixen.

Finalment la nit va acabar, ja gairebé de matinada, amb la beguda a cas caixer senyor. Però, pels carrers de Ciutadella, la “bulla” continuava. Sempre hi ha aquells endarrerits, als qui més els costa retirar-se i que fan de la nit més curta de l’any la més llarga de cadascun dels anys de les seves vides. Avui continuarà la festa. 114 cavallers qualcaran al matí i 134 el capvespre. Qui no qualcarà, com tampoc no ho va fer ahir, serà en Pere Marquès i per un motiu ben joiós. Ahir, mitja hora abans del primer toc de fabiol, va ser pare. La seva dona va donar a llum una filleta. Qui sí va qualcar va ser el nou avi, Tòfol Marquès, que feia tres o quatre anys que no sortia per Sant Joan.