benvinguda. Acompanyat d’una desena de preveres menorquins, el bisbe Joan va rebre la qualcada a le

Celebració. La sobrietat i la intimitat van caracteritzar l’oració del capvespre, que finalitzava v

Publicidad

Ciutadellencs i visitants acudiren a Sant Joan de Missa on monsenyor Piris va presidir un ofici religiós

L.M.F.

Ciutadella

L’oratge acaronava l’ermita de Sant Joan de Missa mentre una gernació exultant feia pujar la temperatura a la plaça des Born. A les sis, lluny dels bots dels cavalls, del jovent cridaner i de l’emoció del primer caragol de les festes, els més primerencs ja duien estona als voltant del petit temple. Aprofitaven les ombres per instal·lar taules i cadires i esperaven l’arribada de la qualcada amb la conversa pausada i la bereneta preparada. Els fillets corrien i descobrien tot un món envoltat de pedra seca, mentre els infants descansaven devora els pares, ara jugant, ara dormint amb placidesa als seus cotxets.

Una hora després s’havien multiplicat el nombre de famílies, de fillets, de grups d’amics, alguns d’ells lluint samarretes conjuntades, de persones expectants. “Cada any ve més gent –comentava una ciutadellenca resident a Alaior–, com que ve tanta gent, els de Ciutadella s’estimen més venir cap aquí i estar tranquils”. Molts començaven a berenar i el so del fabiol i del tambor que transportava el vent i la repicada de campanes, preludi de l’arribada de la qualcada, agafa a més d’un amb el mos a la boca. Eren gairebé les vuit del capvespre i tothom s’acostava a les vores del camí. Precedits del fabioler, els genets arribaven a les portes de l’ermita entre aplaudiments. El bisbe Joan, acompanyat d’una desena de preveres menorquins, els donava la benvinguda i repartia salutacions i capadetes.

Després de deixar a repòs els cavalls, al so del fabiol i el tambor, que no es barrejà enguany amb les notes del “Jaleo”, caixers i cavallers entraven a l’ermita per participar en les vespres. Els murmuris i el renou dels qui romanien fora van quedar esmorteits en tancar-se les portes i sentir-se el cant d’entrada. La sobrietat va ser la nota que caracteritzà l’ofici religiós, que presidia monsenyor Joan Piris, i al que assistiren familiars d’alguns caixers. La Salve posà el punt i final a la celebració poc abans de les nou.

Aplaudiments i un cel encès van rebre la comitiva en sortir de l’ermita i dirigir-se al casat per compartir la beguda i tornar, minuts després cap al bullici dels carrers de Ciutadella.