Autor. Jaume Fedelich a la Galeria Retxa, la seva preferida

Publicidad

Jaume Fedelich Bosch inicia una nova etapa com a pintor consagrat cap a l’expressionisme i l’abstracció

LAURA BAÑÓN

Ciutadella

L’espectacular eclosió actual d’artistes i pintors ha fet oblidar a autors locals de categoria. És el cas de Jaume Fedelich Bosch (Ciutadella, 1943), artista prol·lífic, que manté viva l’evolució com a pintor, fora dels tòpics de l’art més comercial. J.F. Bosch, així com ha signat els olis en les últimes dues dècades, està a les portes de donar una gran passa com artista.

La seva última producció pictòrica, exposada a la Galeria Retxa (la seva preferida), sorprèn. “Cerc ser més contundent amb l’expressió, fugir del realisme, i apropar-me a l’abstracció. És la il·lusió de continuar evolucionant. Vull desprendre’m de ser tan analític i intensificar el que veig i sent”, comenta.

Jaume Fedelich ha seguit una trajectòria pròpia. De jove s’inicià amb les aquarel·les figuratives, continuà amb una pintura expressionista i es llançà al realisme. Va ser després que entrà en una etapa de parèntesi, impressionista. “Havia de ser una fase de transició de pocs anys, però al final li he dedicat dues dècades, perquè m’hi trobava bé, m’identificava i tal vegada per açò ho he allargat”. Ara, en les seves obres s’intueix el canvi. És el retorn a un nou expressionisme. “He après el maneig del color i en gaudir del fet de pintar en si”, descriu. Els quadres transmeten una pinzellada més vigorosa, desimbolta i espontània, però contundent. És l’artista, que després d’anys d’experiència, torna atrevit.

És una pintura plena de vitalitat, sense repressió. Expressió en estat pur. Jaume Fedelich aconsegueix que el paisatge transmeti sensacions. Fa despertar els sentits: l’olor de la resina dels pins, la textura de pedres i roques, la renou de les ones del mar, la vistositat de les praderes de flors silvestres o l’enigmàtica frondositat de la marina espesa. És la part salvatge de la natura, en estat pur, la que inspira a Jaume Fedelich. “Quan m’interessa la Menorca verge, és perquè d’alguna manera la perdem. Els artistes impressionistes d’Europa van sortir al camp quan començava a estar castigat per la indústria. M’agrada extasiar-me amb la poesia del color del paisatge”, diu. L’autor du arrelats els paratges verges d’infantesa d’una Illa que mai no tornarà a ser la mateixa, la força del paradís perdut que només Jaume Fedelich sap transmetre a través de la pintura. I és que l’autor fuig dels tòpics del paisatgisme menorquí comercial: els seus quadres sorprenen i no cansen.

El canvi d’estil que viu l’autor prové d’una profunda reflexió com a creador. “L’art sempre ha demanat invenció als artistes, però el primer que s’hauria de demanar és sinceritat”. El que experimenta l’artista de Ciutadella ve d’una frase que l’ha fet pensar: “La vida va passant mentre tenim el cap en una altra cosa”. Jaume Fedelich comença a prescindir dels convencionalismes i la repressió. “¿Per què he de batallar pintant la realitat si ho puc aconseguir amb una fotografia?”, es demana. És el repte de crear, no a partir de l’exterior, sinó de l’interior. És un retorn, després del bagatge de l’experiència, a la força de l’expressió en llibertat. “Quan doni la passa, és quan J.F. Bosch tornarà a signar Jaume Fedelich”, diu.