Sa cola de ferrar més forta són ses emocions… és com es foc que fon es plom.
Rondalles de Binde conten que és sa tortuga qui millor recorda es tram de sa vida perquè el duu assenyalat damunt s’esquena. De fet, és s’animal que fent-lo va caure de ses mans des “gerrer”, i així n’ha quedat de trencat, i tarda per treure es capet…
Emperò sa tortuga frueix d’una vida molt, molt llarga i sap viure damunt, davall, enfonyada i neda…
A mesura que feim anys, són molts es trencs, es grops i es geps… emperò si tot açò ho sabem dur sobre s’esquena… com meu i nostro… potser sa tortuga mos sigui un bon tòtem.
Créixer i empinar-se amunt, amunt com ses ones… emperò encara que es rompin mai deixen de pertànyer a sa massa blana de s’aigua que les envolta i uneix.
Amicalment. Mbonetfuster.
Tots, qui més qui manco, volem deixar petjades en el camí… emperò si aquest es troba arran de sa vorera d’una platja a on hi arriben ses ones… llavors ho tenim cru. Per açò hi ha aquella dita… és com fer forats a s’aigua.
Aquest “Jo” que jo sent i vull de veritat no el trob enlloc… si bé hi són ses ditades i ets ADNs personals i únics que em sobreviuen com fòssils eterns… “jo SOM, noltros SOM…, sí que ressona en l’espai i el temps rebotant i passant d’un en s’altre… sense fondre’s com es sucre en s’aigua.
Ets fillets i filletes de Binde creuen que Déu és “com” una formiga que mai s’adorm i borinen totes en retxa sense seguir un “capdavanter”.
Fer botlla… teixint es “turbo” de sa vida… vet aquí es dibuix que queda quan tot s’ha dit i fet.
D’en Rilke deia un amic seu (R. Kassner): “és poeta i persona fins i tot rentant-se ses mans…”
Potser cada generació mos posa “es llistó més amunt”… emperò és perquè puguem superar-mos omplint sa consciència que som malgrat sa mateixa buidor que “con una de cal y la otra de arena”… fa “toc-toc” per mantenir-mos en pèl…
Amicalment. Mbonetfuster.
…El rei s’alegra d’una flor… i més encara essent primerenca!
Enguany ho tenim tot, un dia més es febrer i sa Primavera mos duu Pasqua.
Fa uns dies es Cap Tradicional de Binde em va dir que també aquesta setmana allà celebren “Jambaa”, que és sa Festa de sa Fertilitat per as camp, es bestiar i es poble… segueixen sa lluna, com noltros!
Aquests mesos, a Crozet (poblet de frontera entre França i Suïssa) donen es darrers tocs per activar l’LHC (Gran Col·lissionador de Hadrons) perquè accelerant partícules a dècimes de sa velocitat de sa llum 99,9999991 %, idò, puguin ets entesos trobar la Higgs, partícula lluminosa amb es “malnom” de “la partícula de Dios”…
Tot açò per sentir que som (la terra, coses i noltros…) pura energia!
Sa gent “d’en primer” (antiga…) açò ho senten… emperò ara necessitam d’un soterrani de 27 km de recorregut tancat i per 3 m d’ample, a sa velocitat de quasi 300.000 km per segon (7,5 voltes entorn del món… un “tíovivo” al·lucinant) borbardejant partícules…
Així com sa matèria i s’energia van lligades i es fonen… igualment Primavera i Pasqua són “intercanviables”… i són un esclat de llum i de colors.
Potser que s’experiència d’aquest començ de temporada nou sigui de ver un “Deixem-lo-dol”? BONES FESTES.
Amicalment. Mbonetfuster.
De petits hem sentit… “ángel de la guarda, dulce compañía…”, o que tots tenim una estrella que brilla a dalt del cel d’ençà hem nascut.
També a Binde ho ensenyen als fillets i grans, emperò identificant-ho amb animals totèmics.
Tot clan i família té un animal que els segueix i “alimenta”, fent-los costat sempre.
I són tres els animals que segueixen i “alimenten”, idò, sa vivència de Pasqua: es Pollí dels Rams; es Gall de Pere i l’Anyell de Jesús.
… un cavall i un aset van ser carregats per fer un llarg viatge. As cavall li posaren totes ses bosses d’or i a s’aset el carregaren amb panells de sal morro… Està clar que es poltre s’enreia des pollí perquè aquest duia quant valia… sa sal de coure.
Humiliat i ferit pes camí i més encara pes ses rialles de s’altre, idò, van haver de travessar es riu… A mesura que s’hi ficaven, es gros s’enfonsà i s’ase, més alleugerat, travessà fins a s’altra vorera… i es salvà.
…es gall sempre ha estat es més valent a dins des galliner, per açò feia creure a ses gallines i més als pollets que era ell qui feia sortir es sol per dematiner…
Un matí de ressaca, emperò, va ser es sol que el despertà, i es seu somni es trencà.
…una cabra, un ca i un anyell, tots tres pujaren a un “trolley” i a s’hora de pagar, sa cabra fugí, as ca no li van tornar bé es canvi i s’anyell pagà tot quant tocava.
Per açò sa cabra fuig quan sent es cotxo, es ca l’encalça… i s’anyell no es mou i el “saluda”.
BONA PASQUA FLORIDA.
Amicalment. Mbonetfuster.
D’ençà quan ses fulles cauen… he entrat en hivernació i perquè em vaig trencar es braç endret i perquè s’hospital de Binde es tancà “a cal y canto” per voluntat “divina”…
Ensopit, així he anant fent es call, enfonsat endins meu. “Deslliurar-me des bé…” ha estat fins ara quant he sentit de debò… perquè amb gent manco bona, potser tot hagués rodat més “llatí”.
“La terra era caòtica i desolada…”, apunta al començament sa Bíblia, i tot ha sorgit d’aquest magma espès… i aquí som. D’on venim, a on anam ? Aquí som.
Hivernar, sigui per malaltia o circumstàncies, açò és per més créixer i aprendre a mirar-se darrere es mirall… sentint-se. Es cap a estones no dóna més de si, emperò a on acaba es cap hi comença el cor, i aquí hi trobam una vena que raja i degota.
Ara ja apunten ets ametllers i ciderers i a Binde es mangos… perquè “estimen” sa primavera que passa a passa mos ve a sons des Deixem-lo-dol…
Amicalment, Mbonetfuster.
Potser pot semblar banal emperò no hi ha cap fulla que caigui igual, i al matí, veient s'estora de fulles en terra... no puc sinó emocionar-me per sa bellesa, varietat i colorit de tal catifa.
A sa zona de Binde, es "bruixots", i més ben dit es endevins, idò, és mirant i interpretant sa xerxa "viva" que dibuixen ses fulles mortes que envolten ses cases, com després donaran consells a qui els demana.
Som en un món i en un entorn viu. Fa uns dies, seguint sa cerimònia des Premis "Príncipe de Asturias" mitjançant sa ràdio i jo assegut sobre una pedra aquí... tot allò que es guardonats van dir, i també es discurs des Príncep, arribava amb una claredat i conviccions úniques.
Ara que hem tornat a ses "hores velles"... potser hem de fruir, perquè la tardor mos hi duu, de quant de nou i perenne tenim. Es "bunyols" que farem, sempre es mateixos emperò sempre tan bons, idò, mos ajudaran a pair aquesta veritat que sa vida sempre es renova... i quant de ver hi ha que no l'enterram. Si no, per què ses navetes són un monument a sa mateixa vida... i a quanta gent hi arrepleguen fins i tot i ara.
Amb una visió i amb una ressonància vital i "vitalícia" que som éssers... crec que podem dir NO a ses hores "depres" que com ones a estones mos envesten.
Mirant sa vida de proa, fruirem en rompre s'onada amb mil esquitxos de llum!
Amicalment. Mbonetfuster.
Hola... sóc de nou aquí encara que sembli que he sortit d'un forat "negre".
No és broma disposar a Binde només de senyals de foc...Avui però sóc a sa capital Accra i aquí sí (950 kms. avall) tot pistona millor.
Com deim aquí "Hi ha un do en tot patiment". Aquí el temps com l'espai es senten "vius".... Bio... deim ara.
Altrament ens feim bocins. Començant un nou curs tot és ràpid i potser boig. Necessitam una educació ciutadana i a Menorca tenim aquests espais "talaiòtics" que mos rallen de quan es temps i s'espai no anaven barallats... com al moment del "big bang". Podem trepitjar sa nostra pròpia sombra?
Amicalment. M. Bonet Fuster.
Amb la ressaca que deixen aquestes trobades internacionals (han estat algunes tones de beure i de menjar consumides), la premsa local ghanasa es queixa dient "fum de formatjada"... que ha guanyat el poble/s? O com ho posen més a lo viu en la llengua local: Quan dos elefants es barallen, és s'herba qui se ressent. I quan dos elefants es fan l'amor... igualment és sempre s'herba qui se sent trepitjada!
S'ambaixador així mos ho deia ahir a en Biel, na Raquel i a jo... “El problema de las pateras y los pateros se soluciona con mini-proyectos como el vuestro en Binde... quien mucho abarca...”
En Quadafi va arribar a través del desert del Sahara amb un convoy d'uns centenars de 4x4 per anunciar a lo “bèstia” que l'ÀFRICA s'ha d'unir baix un MACRO GOVERN tipo “Panteó d'Atenes”... somiam com en s'època dels dinosaures!
La solució com sempre l'haurà d'assumir el poble amb ses “miques” que hi deixin... S'àvia tenia raó: Qui dia passa, s'any empeny.
Amicalment. Mbonet fuster.
De cop m’entorn a Binde… ara emperò com a “turista”.
En tenir coneixement d’aquest canvi de partida, idò, pensant en el “parenostre” sentí en el cor que havia de pregar… “deslliureu-nos del bé”.
Aquest bon pensador, André Comte-Sponville, bé ho diu referint-se al mal com a caldo de cultiu de sa bondat. Es lliris tots blancs neixen de ses aigües més enfangades i es nèctar més dolç de munts de fems. I tant si riem de debò o plorem de dolor… són ses llàgrimes que mos acompanyen.
Un jove ple de vida em comentava aquesta setmana… Manolo, és dolent ésser ateu? I jo li vaig respondre “empegueït”… no, si no ho sents!
Quan hem passat una bona estona a dins d’una cova a les fosques i en total silenci, començam a sentir allò que: “ No cal creure… més tost conèixer i descobrir”.
“No cal esperar… més tost fer i deixar fer”.
“No cal resar… més tost esdevenir sa pregària que som!”
Al mar morta no hi ha ones… perquè no hi ha vida.
Tots els que hem vist sa bandera esquinxada d’En Barçola d’Alaior entenem millor allò de “Bandera vella, honra de capità”.
A reveure i amicalment. Mbonet fuster.
Som enmig del 2007 topant amb ses Festes de s’estiu… St. Joan les obre i Gràcia les tanca.
Som un caramull de Foc i d’Aigua… Vent i Pols i de Temps omplert d’eternitat.
Sa foguera de St. Joan encén dins noltros allò que de sempre es crema i recicla, en un cop d’ull, en el nostro horitzó sempre endavant… enrere i des quatre costats.
Ets astrofísics entesos actuals mos rallen d’universos paral·lels on sa direcció d’un futur reflecteix només sa visió sencera que tenen ets ulls… finestres obertes des cervell.
Es camaleó que retura es trànsit pes camins de l’Àfrica és un botó de mostra d’aquest “xerratorum” científic que he encetat amb açò de ses Festes.
Hi ha una rondalla a Binde que diu… que es Sol (Déu) mai va voler sa mort dels seus fills i filles. Vet aquí que despatxà es ca amb s’encàrreg que la mort mai faria matx a la terra, i alhora hi envià es camaleó amb es missatge que, sí, moririen.
Xano-xano es camaleó veia sa pols des ca que li guanyava sa partida… emperò es ca, arribant a prop de ses cases, olorà s’oloreta des menjar que sortia de ses cases i s’aturà amb sa seva gola golafra… i hi va voler tastar un pic dets àpats de cada casa! Amb açò, s’altre li va agafar davantera i arribà es primer al palau del Cap des poble i hi abocà es seu anunci fosc, malgrat es sentiment des Sol.
Sa lluentor dets ulls contemplant es foc que es crema… és idò aquesta espurna viva que mos recorda que som llum i que la fosca no mos pertany.
Amicalment i Bones Festes. Mbonet fuster.
